Chiqui-74(VIII): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)

ovidi-2-1024x284

“Per no deixar-me sense vida”

L’Ovidi cantant sovint és superat per l’Ovidi recitant, “dient”, com solia definir ell mateix. Home de potent i dúctil dicció ens mostrà aquesta faceta als petrerins amb el seu poema epistolar “Carta a casa”. Poesia d’un marcat realisme social, gènere imperant en aquells temps d’ànsies de llibertat, lluites i esperances.

El simplisme calculat, el col•loquialisme, el llenguatge planer… el fan un poema tan senzill com transparent i eficient. Ovidi Montllor el diu admirablement i el text ens fa descobrir un perfil humà que ens parla d’un escriptor de profunda cultura obrera feta de praxi, reflexió i sensibilitat de lluitador; ben allunyant d’academicismes i posats de progre refinat. La guitarra del Toti, entre trista i combativa fan la resta.

La tria de fotos ajudarà a escoltar-lo des de la sensibilitat que pertoca.

Ovidi Montllor
Ovidi Montllor.
Emigrants.
Emigrants.
Mes emigrants
Més emigrants

Quan creus que ja s'acaba...

Xabolisme i pisos infames per a obrers
Xabolisme i pisos infames per a obrers.
Pobresa i xabolisme
Pobresa i xabolisme.
Alcoi obrer, Alcoi combatiu.
Alcoi obrer, Alcoi combatiu.
Manifestacions.
Manifestacions.
Lluites obreres.
Lluites obreres.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *