Chiqui-74(VIII): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)

ovidi-2-1024x284

“Per no deixar-me sense vida”

L’Ovidi cantant sovint és superat per l’Ovidi recitant, “dient”, com solia definir ell mateix. Home de potent i dúctil dicció ens mostrà aquesta faceta als petrerins amb el seu poema epistolar “Carta a casa”. Poesia d’un marcat realisme social, gènere imperant en aquells temps d’ànsies de llibertat, lluites i esperances.

El simplisme calculat, el col•loquialisme, el llenguatge planer… el fan un poema tan senzill com transparent i eficient. Ovidi Montllor el diu admirablement i el text ens fa descobrir un perfil humà que ens parla d’un escriptor de profunda cultura obrera feta de praxi, reflexió i sensibilitat de lluitador; ben allunyant d’academicismes i posats de progre refinat. La guitarra del Toti, entre trista i combativa fan la resta.

La tria de fotos ajudarà a escoltar-lo des de la sensibilitat que pertoca.

Ovidi Montllor

Ovidi Montllor.

Emigrants.

Emigrants.

Mes emigrants

Més emigrants

Quan creus que ja s'acaba...

Xabolisme i pisos infames per a obrers

Xabolisme i pisos infames per a obrers.

Pobresa i xabolisme

Pobresa i xabolisme.

Alcoi obrer, Alcoi combatiu.

Alcoi obrer, Alcoi combatiu.

Manifestacions.

Manifestacions.

Lluites obreres.

Lluites obreres.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>