Chiqui-74 (XXI): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)

ovidi-2-1024x284

Fent vacances mentre arriba el dia que durarà anys

El concert —el recital, que se’n deia en aquells anys— finalitzava aquella nit de setembre de 1974. La commemoració dels vint anys de vacances de l’Ovidi va acabar fa uns mesos. No passa res, enguany commemorem els vint-i-un anys vacacionals d’Ovidi Montllor i Mengual, el company, l’amic, el lluitador que no se n’ha anat mai perquè el que cantava i como ho cantava està ben viu encara. Ben viu, necessari, imprescindible.

Fent acords com qui no vol.

Fent acords com qui no vol.

Si Ovidi se n’hagués anat seria un menys combatent el franquisme “zombi” que ens envaeix dia a dia en forma de mesures econòmiques criminals, lleis mordassa antidemocràtica, reis il•legítims (hi ha reis legítims?), partits corruptes fins als moll dels ossos, empresonament de titellaires mentre que els lladres de xifres amb molts zeros darrere estan solts, pantomimes urnacràtiques perquè voten un mateix partit-negoci-brut més de set milions de poregosos i covards (“uns per por, altres per pena, farem del món una gangrena”, deia l’Ovidi)… Però el senyor Montllor continua ací, al costat de bons, “que els hi diran que són dolents, com sempre passa”.

Toti i... Ovidi.

Toti i… Ovidi.

 

Per això l’alcoià, com en tants altres concerts que va fer i faria, entonà com a última cançó l’himne utòpic —la utopia necessària com l’aire que respirem, fins que ens deixen— “Serà un dia que durarà anys”. I així ens convocà a la lluita, a no defallir mai, a posar el cinc sentits i els mil i un sentiments, a pensar, a murmurar, xarrar, enraonar, cridar… ben fort, a donar-nos sencers. Ovidi ens parla d’una bella utopia de mars i valls, de rius i de muntanyes, de gents i de flors, de cants alegres i de paraules, de ciutats… Ovidi Montllor Mengual ens segueix convocant lliures al dia que durarà anys. Cap realista, cap reformista, cap possibilista; cap senyora o senyor “de orden”… cap miserable ens convencerà d’altra cosa:

Apreta fort els punys.

Apreta fort els punys.

Apreta fort les dents,
apreta fort els punys.
Infla’t d’aire els pulmons,
obre bé els ulls.
Fes treballar el cap,
controla el cor.
No tanques mai la boca,
crida ben fort.
Deixa’t anar,
dóna’t tot tu.

Ovidi Montllor.

Ovidi Montllor.

Un plaer de festa i combat haver compartit fins ací —gràcies Petrealdia.com!— aquesta reedició sonora, “en línia” i amb paraules maldestres, les meues, aquell irrepetible Chiqui-74 amb la veu d’Ovidi, la guitarra de Toti i un fons de veus jóvens (algunes adolescents encara, com la meua) que posaven, qui els hi ho anava a dir, el teló sonor d’un directe petrerí que tot i ser nostàlgic continua sent, malgrat tot, revoltadament actual i revolucionari 41 anys després: Amb Ovidi arribarà el dia que durarà anys! I vosté, amic o amiga de combats, que el veja!

Ovidi Montllor i Mengual, sempre a Alcoi.

Ovidi Montllor i Mengual, sempre a Alcoi.

 

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>