Chiqui-74 (XX): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)

ovidi-2-1024x284

Toti, sempre Toti

Rematant el recital, que era com llavors es denominaven el concerts, com ja hem explicat, la guitarra de Toti Soler va tornar a a tenir tot el protagonisme. Així va ser com poguérem gaudir en directe d’una de les peces que mesos després formaria part del celebrat LP “El cant monjo”.

Toti, en unes condicions d’entorn no precisament favorables al virtuosisme de les sis cordes, executà absolutament lliurat al públic la cançó titulada “S’Alblegai alegre (buleria de Menorca)”. Com indica el subtítol aclaridor, és una peça musical escrita i executada des dels paràmetres de la música popular menorquina, en aquest cas de la buleria, uns ritmes i melodies ben presents en les danses i la cultura tradicional del nostres pobles germans de Ses Illes.

Camí de s'Ablegai, a a Alaior, Foto de B. Salva
Camí de s’Ablegai, a a Alaior, Foto de B. Salva

 

El títol es refereix a un bell paratge, molt a prop de Alaior, un agradable municipi menorquí de nou mil habitants dedicat al calcer i que compta amb una xarxa d’admirables camins i sendes que drecen a les finques de llaurança i ramaderia i a les cales d’en Porter, Calescoves i Son Bou. Toti, inspirat amb el camí de s’Alblagai (amb a, segons la denominació oficial), va compondré la cançó que, amb el pas dels temps, ha esdevingut tot un clàssic de la guitarra del segle XX.

S'Ablagai, foto de B. salva
S’Ablagai, foto de B. salva

La música, com els sabors i els olors, té una poderosa força d’evocació. I així m’ha passat amb aquesta cançó. A més de reviure aquella remota i mítica nit del setembre petrerí, sentir-la de nou m’ha dut a pensar en Maria del Mar Bonet, i especialment en la seua faceta d’intèrpret admirable —què fa la Maria del Mar musicalment que no siga admirable?— dels diversos pals de la música tradicional de les Balears. L’altra evocació em du a la primavera de 2006, quan per primera i única vegada vaig visitar la bella Menorca, de què tant i tan bé m’havia parlat el meu amic menorquí Ximo Navarro,un home tan d’allà com d’aquí. Maó, Ciutadella, els camins —a peu, amb cotxe o amb bici— a les cales o penya-segats amb les tanques que cal anar obrint i tancant, la seua immensa riquesa arqueològica, la gastronomia,el gran port menorquí natural de Maó, les belles postes de sol, els ullastres, les vaques i els cavalls pasturant… un microcosmos medioambiental i humà que ben bé es pot evocar amb els acords de “S’Alblegai alegre”, del Toti.

Toti i Ovidi als 70.
Toti i Ovidi als 70.

Si ameu Ovidi, amareu Toti: descobriu-lo!

Toti avui.
Toti avui.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *