Chiqui-74 (V):“Amb tots vosaltres, Toti Soler”

Ovidi actuava quasi sempre acompanyat de Toti Soler —Jordi Soler i Galí (Vilassar de Dalt, Maresme, 1949)—, al qual l’acompanyava ja al 1974 una merescuda fama d’enorme i heterodox  guitarrista. El tàndem Toti&Ovidi / Ovidi&Toti seria una constant en la carrera musical d’aquests dos artistes durant vint anys més.

Ovidi i Toti

De formació clàssica, alhora que gitana, Soler s’uní de manera indestriable a l’obra i els espectacles de Montllor des de 1968, tot i que també ha tingut una carrera personal ben diversa, amb moments de gran popularitat i altres de reconegut prestigi entre els ambients musicals més selectes i exigents. Com anècdota del seus inicis convé recordar els seu pas pel grup Pic Nic, amb Jeanette, amb cançons pop com “Callate niña”, de 1969.

Pic Nic, LP Callate niña_ Toti Soler, primer a l'esquerra, i Jeanette

En la música catalana de cantatautor potser no haja existit una associació tan estable, amistosa i productiva com la de l’alcoià amb Toti. És cert, a Llach se li vincula a Laura Aymerich; a Serrat amb el pianista Ricard Miralles, o a Maria del Mar Bonet amb el també pianista Manel Camps, posem per cas. En cap cas, però, el vincle musical i humà no ha superat ni de bon tros el de Montllor i Soler.

Compta la llegenda de la repressió cultural franquista que en les gires d’aquells temps de Toti i Ovidi sempre els acompanyava el mateix policia de la Brigada Social. Ja sabeu, per controlar si complien les imposicions de la capritxosa censura. La raó? Doncs que el bon agent de l’ordre dictatorial era un melòman i es va enamorar de la guitarra de Soler. Hem de suposar que només era de la guitarra, clar. Veritat o mentida, és una petita història encantadora.

Total, que Ovidi Montllor, des de la complicitat artística, o amb l’afany inconfessable de quedar bé amb el poli —els alcoians, com bons mediterranis de muntanya, per a això són molt habilidosos—, sempre incloïa en el repertori dos o tres peces musicals que executava individualment el guitarrista. Aquella nit en va fer tres.

Toti Soler

La primera que tocà fou “Sardana flamenca”, de l’LP  Gat blanc, seté disc de música de guitarra que havia enregistrat des de 1968: Petita festa, Hi ha gent, Om, Om(2), Liesblied, Jordi Sabatés i Toti Soler i el mateix Gat blanc. “Sardana flamenca” és una peça cèlebre i relativament popular. En la nit petrerina de finals d’estiu de 1974 fou molt aplaudida.

Portada d'LP El Gat Blanc, de Toti Soler

En seguiren dues més, però en parlarem, de les cançons i del mateix Toti, quan toque. Tenir encara ara entre nosaltres Toti és tot un privilegi que ens retorna significativament el nostre Ovidi i que ens confirma que l’alcoià continua fent vacances.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>