Poden participar tots els alumnes matriculats en instituts de Petrer o residents a Petrer dels següents nivells: ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
A través de la iniciativa “La Cinemateca”, una selecció de pel·lícules en valencià en línia.
Per la situació sanitària, les pràctiques seran en la modalitat en línia.
El trabajo global es, aproximadamente, de 60 horas.
Del 6 al 21 de febrer, la regidoria de Normalització Lingüística ha programat un total de 10 activitats entre teatre, projeccions de cinema, conferències, etc.
La concejalía también ha repartido lotes de cinco películas en valenciano a los cuatro institutos de secundaria de la población.
Elda y Sax entre ellos. Se fomenta sobre todo el dominio oral con la participación en debates sobre temas de actualidad.
Hi haurà tres categories i altres tantes premis. Concurs obert fins el 4 de novembre.
Aquesta trobada, que reunirà el conjunt d’entitats adscrites a la Federació Escola Valenciana, tindrà lloc el proper dissabte.
Vora 1.200 persones assisteixen al lliurament de guardons del Concurs de Literatura en Valencià Sambori. Les obres guanyadores s’han seleccionat entre els treballs guardonats en la fase comarcal d’aquest concurs.
El primer cap de setmana de Trobades es tanca amb un total de 14.000 participants a Montaverner i el Pinós.
«És vergonyós el tracte que estan rebent els sirians per part dels Estats membres de la UE», expliquen des de l’entitat cívica.
Per això l’alcoià, com en tants altres concerts que va fer i faria, entonà com a última cançó l’himne utòpic —la utopia necessària com l’aire que respirem, fins que ens deixen— “Serà un dia que durarà anys”.
És una peça musical escrita i executada des dels paràmetres de la música popular menorquina, en aquest cas de la buleria.
Quan vaig estar al Chiqui jo l’havia sentit alguna que altra vegada, el “Garrotada…”, i sempre em sorprenia per àcid, irònic i divertit.
No hi ha mitges tintes ni eufemismes. Cantar des d’una postura insubornable a favor de la lluita de classes, concepte marxista ben clar i precís (i ben actual, iep!)
Aquesta cançó Ovidi sempre l’encetava amb una presentació en que es referia a son pare. A Petrer va ser un moment ben divertit del recital.
Un cant de sega tradicional per a una denuncia ben actual encara.
Estellés: “Em pregunta, tímidament, si m’ha agradat la versió que ha fet d’ “Els amants”. Estic a punt de qualificar-lo de lladre. Se m’ha apropiat, se m’ha engolit, literalment, el poema: se l’ha endut per a sempre. Li done les gràcies”.
Sense anunciar res, Ovidi feu mutis i donà pas a una interpretació de guitarra de Toti Soler. El silenci del Chiqui embolcallà l’execució d’”El cant monjo”, peça musical que un any després apareixeria en l’LP que duria el mateix títol genèric.
I en eixes estem, Ovidi Montllor des de el deu de març de 1995 fa vacances. Vint anys llargs fent vacances. De tant en tant torna, retorna.
En horari de vesprada-nit, dos dies a la setmana a partir de la segona quinzena de setembre i fins el 26 de novembre.