Per Nadal, cada ovella al seu corral (III): Sobre Santes Claus, arbres de Nadal i tions
Ningú com Vicent per a explicar-nos les tradicions del Nadal.
All posts by Vicent Brotons Rico
Font de Mora Rompetechos
…»La nòmina d’incongruències educatives —de l’EpC en anglés amb traducció simultània als ordinadors escolars que produïxen miopia passant pel xinés mandarí— li permetran en un futur escriure unes memòries polítiques que seran tot un best-seller a cavall entre l’humor i el terror…»
Literestampes (VIII): El vell teatre Cervantes
«…La balconada del costat sostinguda per tres columnes de ferro i les taquilles al costat del tercer portó de la dreta acaben d’arredonir el seu encant pobleta. Ai, el “Cinema Paradiso” de tantes generacions!…»
Per Nadal, cada ovella al seu corral (II): Muntar el betlem
La gent decora cases i comerços; els carrers es plenen de lluminosos; els comerços, què hem de dir? Comencem a comprar i comprar i ho plenem tot de motius nadalers. Hui parlarem del que més m’estime: el betlem
Literestampes (VII): L’Almadrava
Més d’una generació s’ha perdut el faralló “de secà” que com un prodigi s’alçava sobre la rambla vertical, fàl•lic. Igual que s’han perdut l’encantador “xorret” de l’Alamadrava al que s’accedia per una sendeta a l’esquerra. L’insensiblitat humana —la tradicional burrera de cert paisanatge d’este fràgil país— va destruir impunement el paisatge…
Per Nadal cada ovella al seu corral (I): A la fira no vages…
Era la fira d’Elda la que encetava el cicle nadalenc sociològic de la nostra vall, si més no, de Petrer i d’Elda. En el meu temps d’infantesa, i abans més encara, junt a les barraques d’espectacles i els cavallets —les diversions—, les paradetes exhibien tota mena d’atifells i, sobretot, joguets introbables pràcticament en el comerç habitual de tots dos pobles.
Bienvenido, Mister Camps
«…Así que desde mi fantasía cinematográfica me representaré la escena: Pascual Díaz, Enrique Torregrosa y Óscar Payá en lugar de los grandes cómicos españoles José Isbert, Manolo Morán y Alberto Romea; y Pepa Villaplana y M. Carmen Chico de Guzmán ocupando los papeles de Lolita Sevilla y Elvira Quintilla…»
Literestampes VI: el carrer de Sant Antoni
Este carrer, que recorríem tothora en els nostres jocs, comptava amb un forn de pa, el de Petronila, la drogueria d’Acatángelo, la casa dels iaios del meu amic Paco, on venien productes del camp (vi, oli, fruita…), la casa del Cervelló, pastor que elaborava i venia un exquisit formatge fresc…
Literestampes (V): El passeig de l’Esplanada
«El dibuix d’Helios ens mostra una perspectiva de l’Esplanda de 1948. És una visió des del sud cap al nord. Al fons es veu la serra del Cavall. En els temps que l’artista va dibuixar l’Esplanada —o els temps que evoca— era coneguda oficialment com a avinguda de José Antonio. Un dels tants noms que ha rebut l’antic passeig del Passos»…
Més Rendició…
Unes raonades paraules de Vicent en las que proposa varies idees, especialment «una que, al meu parer, sembla urgent: representar el dissabte, és a dir, la vespra, al Teatre Municipal Cervantes, la primera i segona part del magnífic text de Paco Máñez. Completar, en definitiva, en un acte de justícia històrica i festera, La Rendició»…
Literestampes (IV): La casa de la Foia Falsa
«La casa de la Foia Falsa és un exemple de la casa de camp tradicional —mas o masset, en diuen a les terres veïnes de la Foia de Castalla— que trobem a la part més agrest i millor conservada del Petrer…»
Literestampes (III): La Plaça de Dalt
La plaça de Dalt és un dels espais urbans amb més història de Petrer, encara que va perdent eixa força d’espai integrador que tenia en altres temps…
Literestampes (II): El carrer del Cristo
Tan sols un dibuix del mestre Helios i la memoria i sensibilitat de Vicent fan la resta per portar-nos a una època pretèrita…
Literestampes (I): El carrer de Agost
Amb este article encete una sèrie d’escrits inspirats en els bells i evocadors dibuixos —quasi esbossos en molts casos— a plomí o llapís del mestre Helios Villaplana. Una obra de senzillesa, realista i plena de sensibilitat que em parla a cau d’orella i em desferma i trenca la mà escriptora a peu d’ordinador. Un homenatge, a través d’ell, als tants i tants artístes plàstics de Petrer que lluny de presumpcions i pedanteries ens plenen de goig.
Carta oberta a una manifestant antiavortista
…»Si finalment va decidir avortar —legalment, il•legalment; al país, a l’estranger— vosté, sabent-ho, no haurà acudit a cap comissaria a denuciar eixa dona que coneix i que li és tan pròxima. Si ho ha fet, vosté no és una dona, és un monstre. Ha afegit més dolor al seu dolor sense cap mena de compassió cristiana, o humana, tan se val»…
Pablo Pineda, Concha de Plata a Donòstia
Vicent Brotons ens narra la seua experiència amb el polifacètic Pablo Pineda, premiat fa res a Donòstia amb la Concha de Plata i protagonista de una jornada de «Tardor Cultural 2003-04» a Petrer.
¡Viva la Comunidad Valenciana! ¡Viva Francisco Camps!
…»Així li ho han recomanat alguns dels seus assessors: «Tu deixa que passe el temps i que el tema es podrisca i amb les enquestes de cara guanyaràs les eleccions»…
Hui, 29 de setembre, és Sant Rafael
… «La pluja desferma la nostàlgia. Des de la finestra de Gabriel Payà veig passar els paraigües, cau la pluja, el dia és gris i el calendari religiós em du una onomàstica, Sant Rafael»…
De trànsfugues i putes
….»Trellat, cavallers, trellat: hi ha trànsfugues polítics perquè la llei ho permet. Canvien la legislació electoral, i la Constitució si fa fa falta, i s’ha acabat la festa. Només han de posar-se d’acord els dos grans partits polítics. ¿Per què no ho fan o, segurament, no ho faran?…»
A voltes, la «Vuelta»…
Una visió de La Vuelta de un aficionat al ciclisme molt especial…
Avorrides vacances-IX i epíleg (diari d’unes vacacions d’estar per casa)
Últim capítol de les vacacions de Vicent que ens han acompanyat el mes d’ agost. Moltes sorpreses per a posar fi a uns articuls que han donat molt que parlar.
Avorrides vacances (VIII): Diari d’unes vacacions d’estar per casa
…»Eixa és la intenció d’este paperet distendit, descaradament tastaolletes, suaument polèmic, a voltes, moderadament nostàlgic, d’altres, i sempre estiuenc, com una aigua “civà”…