Nosaltres els valencians és l’assaig d’història cultural pel qual és més conegut l’escriptor Joan Fuster. És també el culpable del segon digit del títol d’aquest article, que sembla un número de telèfon antic. Efectivament, el passat més de maig es van complir els cinquant anys de la publicació d’aquest llibre.
Des de les planes de Petreraldia.com, i gràcies a la generosita del seu editor, desenvoluparé una àmplia sèrie de textos fins a finals de 2012 amb el títol genèric de Fuster 20-50-90.
Conclusió de l’únic conte de Nadal de Valor, recreat per Vicent Brotons i amb il·lustracions d’Helios Villaplana.
«…Ara, el bosc i el sotabosc s’havien espesseït, i els pins i la garriga baixaven amb la seua foscor vora mateix de les cunetes, mentre que el vent semblava créixer en les fulles dels pins, aspres i tallants com tisores i infinites com les arenes de la mar…»
«…Allà, ja en la mateixa falda de l’Aitana, des de la remota carena, els baixava una alenada glacial. A l’entrada del poble, vora la font, omplint un cànter de dues anses, corbat opulentament com uns malucs de dona jove, hi havia una fadrina, sana, esvelta i forta com una Raquel de la muntanya…»
Vicent Brotons finalitza l’any Valor, en el que tantes coses hem aprés de la seua mà sobre el genial autor de Castalla, recreant un preciós i oblidat conte de Nadal que il·lustra Helios Villaplana. Deixem que la màgia fluïsca estes festes…
«…Un d’eixos menuts que escoltaven històries, Valoret li deien a Castalia, el seu poble, de gran es convertí en escriptor i, com que recordava moites històries, posa la seua máquina d’escriure al servei de totes elles…»
«…L’Any Valor, malgrat les assignatures pendents, ha estat una de les més significatives fites literàries i culturals del segle XXI. (…) Els ciutadans i les ciutadanes estem disposats a arrimar el muscle. Ja ho hem demostrat aquests darrers mesos. Esperem a les entitats i institucions. La crisi? una miserable excusa que no es mereix la memòria d’Enric Valor…»
«…Si se’m permet el símil, Sanchis & Valor foren com eixes parelles de jugador de futbol que “s’associen” per a brindar-nos jugades magistrals i gols de factura impecable. Tots dos estigueren sempre darrere de les grans jugades del segle XX a favor de la llengua, la literatura i la cultura al País Valencià…»
Què ocorre quan en exàmens de selectivitat s’usa un text del mestre? Història verdadera.
«Les endenvinalles són una de les manifestacions més profundament belles, creatives, corrosives i divertides de la cultura oral (…). Tot seguit parlarem d’un tipus d’endevinalla, diguem-ne, marginal, per tots coneguda però quasi tabu: L’«endevinalla verda», aquella que es basa en la «retòrica del sexe»…
«…Valor era un observador climàtic que conjuminava ciència —de jove, fins i tot, va tenir un observatori meteorològic—, coneixements populars de l’entorn rural i fraseologia folklòrica —refranyer— pròpia de la cultura popular…»
«Valor escoltava, memoritzava i anotava rondalles de dones i hòmens contadors. Ho feia des de la infantesa i intensificà l’activitat a partir de finals dels anys quaranta (…) L’escriptor de Castalla escriví les trenta-sis rondalles fent un polièdric exercici literaturizador»
El genial castallut visque una vida intensa i creativament força rica que es prolongà més de vuitanta-nou anys. Enguany celebrem el centenanari del naixement, dilluns 22 d’agost exactament. L’any passat es commemorà altre any redó, el desé aniversari de la seua mort. Dos anys “amb zero” que han servit per a desenvolupar molts actes civicoculturals, institucionals i acadèmics en honor i memòria de l’escriptor.
‘Millorem el llenguatge’ és un títol optimista i intel·ligent, com ho era practicament tot en Valor. Ideat, estic segur, des de la complicitat solidària amb el paisanatge: la bona gent que quan li dius “bon dia” respon “bon dia”.
Valor, narrador incansable, també patí la censura…
«…El princi segueix vigent: la població infantil s’ha d’educar en la llengua pròpia del país i a partir d’ací aprendre’n d’altres, com més, millor. Per això l’única escola que garantitza la dignitat col·lectiva és la que educa preferentment en valencià: l’Escola València, us sona, no?…»
Continuamos la serie dedicada a Enric Valor, extrayendo esta vez fragmentos de la novela Temps de batuda, donde el escritor castallense descubre las raíces de un sentimiento de solidaridad humana hacia la clase obrera.
Continuamos la serie «Un dietari valorià II» que Vicent Brotons dedica a la obra de Enric Valor con motivo del centenario de su nacimiento, esta vez recogiendo la mirada del autor valenciano hacia los pueblos del interior de Alicante y, en especial, su Castalla natal.
Vicent Brotons, profesor de lengua y didáctica de la lengua en la Facultad de Educación de la Universidad de Alicante, inicia en esta publicación una serie de artículos titulados «Un dietari valorià» dedicados a la obra de Enric Valor con motivo del centenario de su nacimiento.
«…He tornat a rellegir la carta que el tretze de gener de 2010 m’envià Pere Mestre, nom del personatge principal de la rondalla, “El jugador de Petrer”, ben coneguda al nostre poble, per raons òbvies. Vaig obrir amb molt de compte el sobre, certament ben diabòlic…»
«…La força dels paisatges en Valor rau, però, en el caràcter nacionalitzador que l’imprimeix a tota l’obra narrativa: les novel·les, contalles i narracions passen en espais perfectament recognoscible per tots nosaltres…»