Artículos de José Antonio Villora

La política no té bona imatge en els darrers temps. Corrupcions diverses han ajudat a formar una fotografia de l’activitat política negativa, fins al punt que els polítics han arribat a estar per davant del terrorisme en el ranking de preocupacions de la població. I el poble no s’equivoca, diuen.

Tinc un coneixement prou reduït de la nova –una altra més- reforma laboral; però els arguments esgrimits pels seus defensors em reafirmen en l’opinió què no es tracta sino d’un altre transvasament de rendes des dels més pobres als més rics.

“Cada vegada més la lliga electoral és cosa de dos. I si algun altre, per rares caramboles, pot amb la seua reduïda força incidir, condicionar o decidir cap a un o altre costat, se’l condemna per fer “la pinza” o per nacionalista mercenari”.

…”I sembla que això va ser la font de la discrepància: va dir “dictadura”, paraula prohibida, que al llarg del temps –el de la dictadura- va ser substituida per ”democràcia orgànica”, mentida menor que no enganyà ningú, llevat dels “demòcrates del plenari”…

“El sistema electoral és un dels factors antidemocràtics del sistema. Dels molts aspectes que determinen el dèficit en llibertat i sobretot igualtat em centraré només en un, el del mecanisme de repartiment dels seients en base als resultats electorals”.

Nuestro colaborador José Antonio Villora ha ingeniado este curioso poema en el que reflexiona sobre el debate que se ha suscitado en toda España, y que ha tenido su réplica en los foros de esta publicación, alrededor de la acusación de prevaricación al juez Garzón.

J. Villora, de la Plataforma por el 0,7%, reflexiona sobre la reducción de las partidas solidarias y la protesta que la Plataforma de Solidaridad de Elda y Petrer llevarán a cabo este sábado en la Plaza del Derrocat.

“…Quan els mètodes científics demostren quina és la quantitat exacta de manifestants que el passat 17 d’octubre acudiren a la marxa antiavortista, ells continuen multiplicant assistents, acostumats com estan a fer-ho amb els pans i els peixos…”

…”Podríem dir en desgrat dels trànsfugues que tots ho són en bona mesura”…

Un text sobre la manipulació de la sensibilitat ciutadana, referit en aquest cas al tràgic succés de Marta del Castillo