El moviment local ciutadà de protecció de la salut. Quan les autoritats locals van conèixer el projecte el van rebutjar. El mes de maig de 2011 la Junta de Govern Local emet un informe favorable del projecte el traçat de la nova línia per motius d’impacte mediambiental, urbanístic i de conservació del patrimoni i presenta les al·legacions pertinents.

Al mes de setembre encara no hi ha resposta de REE a les al·legacions i els veïnat més afectat, sobretot, de les zones rurals, s’acosten a l’ajuntament per a conèixer els detalls del projecte i les possibilitats de canviar-lo o paralitzar-lo tant en l’ambit de la negociació politica com en l’ambit legal.

A principis d’octubre, mobilitzats per les veïnes i veïns del Ginebre, es convoca la primera reunió a la seu de l’associació veïnal del barri de Sant Rafael. La gent del barri, que desconeixia la ubicació de la línia i els riscos per a la seua salut, es mostra disposta a mobilitzar-se. A l’assemblea del 20 d’octubre amb l’assitència d’unes cent persones es contitueix la Plataforma Petrer Libre de Alta Tensión amb la ferma intenció de garantir la salut de veïnes i veïns demanant un canvi de traçat. Els efectes ambientals negatius causats per les línies d’alta tensió no es distribueixen de manera homogènia i es concentren en carrers de població de rendes moderades i baixes. Igualment, les conseqüències d’impacte negatiu es distribueixen de manera asimètrica pel territori. La plataforma petrerina té com a objectiu la busca equitativa de la protecció per a totes les persones, sense cap motiu de discriminació davant una càrrega contaminant. La visió de la ciutadania de Petrer és una lluita pels drets humans i la seua relació amb el medi ambient i la salut.

Les primeres actuacions de la plataforma van encaminades a informar la ciutadania amb entrevistes als mitjans de comunicació i al carrer amb recollides de signatures. En dos mesos s’aconsegueixen vora 6.000 signatures. Al mateix temps es manté un contacte permanent amb les autoritats i grups politics locals, defenent conjuntament un canvi de traçat. Les gestions polítiques i el suport dels grups polítics acaben en una moció conjunta a les Corts Valencianes demanant un canvi de traçat, tant a línia de Petrer com a la de Saix-Salines-Monòver-Novelda. Inmediatament representants de REE es reuneixen amb els alcaldes de la comarca per a negociar el canvi dels projectes.

Per a viure millor. L’acció conjunta de la ciutadania i representacions polítiques amb un fí comú ha donat uns resultats positius per a tota la comunitat. En l’actualitat, REE està redactant el nou projecte atenent les propostes fetes pel tècnics de l’ajuntament, que evita el pas soterrat pels carrers de la ciutat i augmenta la distància de seguretat a les cases rurals al llarg del tram aeri. Esperem que amb la greu situació econòmica a la cual ens enfrontem, els partis políticis i la ciutadania prenguem exemple i siguem capaços de defendre conjuntament els interessos de totes i tots que formem part d’aquest poble, aquesta comunitat i aquest pais.

La lluita local per la protecció de la salut del veïnat i del seu medi ambient cal entendre-la com una expressió conflictiva de l’increment exponencial deis fluxos d’energia. El model productivista demana grans volums de recursos, el seu incessant consum i l’evacuació de molts residus. Aquest exagerat metabolisme de l’economia actual requereix fluxos d’energia que provoquen càrregues negatives a la societat i al territori. El moviment de justícia ambiental organitzat a Europa i Amèrica ha donat el pas de la primera reacció de demanar una distribució equitativa dels efectes negatius a un segon pas de reivindicació social i ecològica sobre la necessària transformació del nostre metabolisme económic. Aquest canvi serà el proper pas del nostre moviment comarcal de justícia ambiental.

Annex informatiu. Alguns principis de la justícia ambiental establerts l’any 1991 a la First National People of Color Environmental Leadership Summit.
2. La justícia ambiental exigeix que les polítiques públiques es bassen en el respecte mutu i la justícia per a tothom, i que no prenguin cap forma de discriminació o biaix.
3. La justícia ambiental reclama un ús ètic, equilibrât i responsable de la terra i dels recursos naturals amb la finalitat d’aconseguir un planeta sostenible pels humans i la resta d’éssers vius.
• 6. La justícia ambiental exigeix el cessament de producció de materials tóxics, résidus perillosos i materials radioactius, i que tots els productors passats i presents siguin responsables enfront de tothom de la desintoxicació i la retenció dels productes als punts de producció.
• 7. La justícia ambiental demana el dret a participar com a iguals a tots els nivells de la presa de decisions, incloent l’avaluació de les necessitats, la planificació, la implementació, la posada en marxa i l’avaluació.
• 8. La justícia ambiental afirma el dret dels treballadors a un entorn saludable i segur, sense que es vegen obligats a escollir entre un entorn no saludable i l’atur. Igualment afirma el dret d’aquelIs que treballen a les llars a estar lliures de riscs ambientals.
• 9. La justícia ambiental protegeix el dret de les víctimes d’injustícies ambientals a rebre una compensació i reparació completa dels danys produïts, així com a tenir una cobertura sanitària adient.
12. La justícia ambiental afirma la necessitat d’una política ecològica urbana i rural que netege i reconstrueixi les nostres ciutats i àrees rurals duna manera equilibrada amb la natura, respectant la integritat cultural de les nostres comunitats i facilitant un accés just per tothom a tots els recursos necessaris.